Ús de la càpsula buida

La càpsula dura és una forma de medicament que s'utilitza quan el medicament (o qualsevol altra substància que s'utilitzi per via oral) que conté té una olor forta o un gust desagradable que es vol emmascarar. També s'utilitza quan el medicament té una textura difícil de posar en forma de comprimit.

Normalment, el producte actiu ha de ser una pols seca, ja que la gelatina es desintegra en contacte amb l'aigua; és possible posar líquids en una càpsula dura, però només s'inclouen en un substrat absorbent (aerosil per exemple), o just abans d'empassar-se la càpsula (és el cas dels olis essencials).

No obstant això, les càpsules dures es poden omplir amb líquids oliosos, però només en un entorn industrial. És possible amagar en una càpsula un producte més petit com un comprimit o una altra càpsula més petita, per exemple per a assajos clínics (conegut com a "doble cec").

Les càpsules dures tractades especialment "gastrorresistents" o amb "recobriment entèric" permeten evitar l'activació d'una substància per l'acidesa de l'estómac o obtenir-ne un alliberament retardat a l'intestí.

La càpsula dura és principalment una forma d'envasament fàcil de realitzar, amb un material econòmic, d'on prové el seu èxit en hospitals, farmàcies i fins i tot en particulars que fan ells mateixos les seves barreges de plantes. Gràcies a les moltes combinacions de colors que permet, i amb la possibilitat d'imprimir el logotip i el número de referència, la càpsula dura permet personalitzar un medicament o un complement alimentari, amb un objectiu de màrqueting per exemple. Aquesta personalització també és útil perquè els centres de toxicologia reconeguin un producte quan hi ha una intoxicació.

També hi ha molts altres usos més "exòtics" de les càpsules dures: per exemple, s'utilitzen per emmagatzemar components electrònics o fòssils de mida petita.